La serp primitiva més antiga coneguda: un fòssil brasiler de fa 75 milions d'anys

El descobriment d'un fòssil de serp primitiva al Brasil està generant un gran interès entre els especialistes en paleontologia. Les restes, amb una antiguitat estimada de 75 milions d'anys, podrien pertànyer a una de les serps més antigues conegudes fins ara i aporten noves claus sobre l'origen evolutiu d'aquest grup de rèptils.

El seu extraordinari estat de conservació permet estudiar aspectes anatòmics que fins ara romanien ocults, especialment relacionats amb la desaparició de les extremitats i l'adaptació a la vida sota terra.

Descobreixen al Brasil el fòssil d?una serp primitiva de fa 75 milions d?anys

La troballa, publicada a la revista Naturees va produir en la formació Adamantina, un important jaciment del Cretaci Superior situat a Brasil. Es tracta del primer fòssil d'una serp articulada trobada al país un avenç rellevant si es compara amb els descobriments anteriors, que es limitaven a vèrtebres aïllades i fragments incomplets.

La conservació tridimensional de l'exemplar és excepcional per a un fòssil daquesta antiguitat. Gràcies a això, els investigadors han pogut analitzar pràcticament tot el seu esquelet i han obtingut una visió molt més completa de com eren les primeres serps i de les adaptacions que van desenvolupar durant la seva evolució.

La nova espècie ha estat batejada com Tametara mirim un nom procedent de la llengua tupí-guaraní que significa «petita adornada».

La denominació fa referència a la marcada cresta sagital present al seu crani. Amb una longitud cranial aproximada de només 33 mil·límetres, aquest petit rèptil compartia el seu hàbitat amb dinosaures sauròpodes i aus primitives que poblaven Sud-amèrica durant el final del Cretaci.

La neuroanatomia revela que aquesta serp estava adaptada a viure sota terra

Un dels aspectes més destacats de l'estudi és el anàlisi del cervell de l'animal. Mitjançant tomografies microcomputaritzades d'alta resolució, els científics van aconseguir reconstruir virtualment l'interior del crani, poc habitual en fòssils tan antics.

La serp primitiva més antiga coneguda: un fòssil brasiler que canvia les teories sobre l'evolució

Els resultats mostren que Tametara mirim presentava hemisferis cerebrals i un tèctum òptic relativament petits, una combinació anatòmica associada a una capacitat visual reduïda.

Aquest tret és característic dels animals que desenvolupen la major part de la seva activitat sota la superfície on la visió perd importància davant d'altres sentits.

Les conclusions no es limiten al sistema nerviós. L'estudi també va detectar un elevat grau de compactació als ossos del crani considerablement més gruixuts que els de moltes serps actuals.

Aquesta característica hauria permès suportar les fortes pressions mecàniques derivades d'excavar galeries al subsòl reforçant la hipòtesi que es tractava d'una espècie clarament fosorial.

El descobriment d'aquest fòssil canvia les teories sobre l'evolució de les serps

Fins no fa gaire, una part de la comunitat científica defensava que les primeres serps compartien un origen comú lligat a un únic tipus d'hàbitat, ja fos terrestre o marí. No obstant això, aquest nou fòssil de serp primitiva apunta a un escenari molt més complex.

La investigació indica que diferents espècies van desenvolupar estratègies evolutives diferents des d'etapes molt primerenques. Mentrestant Tametara mirim estava especialitzada a excavar sota terra a l'actual territori brasiler, altres serps contemporànies, com Dinilysiaocupaven ambients terrestres en el que avui és Argentina.

Segons informa la Agència SINCTiago Simões, investigador de la Universitat de Princeton i primer autor de l'estudi, sosté que aquesta diversitat ecològica demostra que l'evolució de les serps no va seguir una trajectòria única sinó que va donar lloc a nombroses adaptacions en paral·lel.