Els pingüins antàrtics i la seva dieta: un estudi des de l'espai sobre els pingüins antàrtics

Un equip d'investigadors de les universitats de Stony Brook, Clemson i Califòrnia a Santa Cruz va analitzar durant tres dècades els excrements dels pingüins d'Adelia a la Antàrtida a través d'imatges dels satèl·lits Landsat de la NASA.

El estudi publicat a la revista Current Biology, demostra que el color del guano permet rastrejar què mengen aquestes aus sense necessitat d'expedicions físiques al continent gelat.

La investigació abasta el període comprès entre el 1984 i el 2013 i inclou la totalitat de l'àrea de distribució de l'espècie cosa que cap treball de camp havia aconseguit fins ara. Els científics van combinar l'anàlisi espectral de les imatges satel·litàries amb estudis d'isòtops estables en mostres de guano recollides sobre el terreny un mètode que va confirmar la relació directa entre el color dels excrements i el tipus de presa que consumeixen els pingüins.

Així delaten els excrements dels pingüins la dieta des de l'espai

El guano de to blanc rosat indica una dieta basada gairebé per complet en kril el petit crustaci que abunda en aigües antàrtiques. Un to més blanquinós o blavós, en canvi, revela un major consum de peixos, principalment el peix platejat antàrtic i el peix llanterna.

Els satèl·lits Landsat capten la radiació visible i infraroja que reflecteix cada colònia i els investigadors processen aquests píxels per determinar la composició nutricional de la femta. La tècnica evita les costoses expedicions al continent i permet avaluar la salut de l'ecosistema a escala continental i durant diverses dècades seguides.

Abans d'aquest estudi, els científics depenien de la recol·lecció manual de mostres colònia per colònia un treball lent que limitava l'anàlisi a uns quants enclavaments cada temporada. L'observació satelital multiplica el nombre de colònies analitzades cada any i permet comparar regions molt allunyades sense desplaçar equips sobre el terreny.

Com els pingüins antàrtics estan canviant la seva dieta i què significa això per al seu futur

El gel marí determina en gran mesura què mengen els pingüins. Quan el gel roman estable, les colònies accedeixen amb facilitat a zones de caça riques en peix. Quan el gel es trenca abans d'hora o disminueix, els pingüins depenen gairebé exclusivament del kril, segons recull l'estudi.

Quines conseqüències té per als pingüins aquest canvi de dieta

El peix platejat antàrtic necessita gel marí estable per reproduir-se i refugiar-se. La pèrdua de gel redueix les poblacions o les desplaça cap a altres zones i els pingüins perden així la seva principal font de peix en aquestes colònies.

Sense accés al peix, les colònies cacen kril de forma gairebé exclusiva. El crustaci abunda en aigües obertes, però aporta menys energia que el peix, que els investigadors de Stony Brook descriuen com l'equivalent al menjar ràpid d'alta qualitat pel contingut gras elevat.

Els pollets alimentats amb peix creixen més ràpid arriben a més grandària i sobreviuen amb més freqüència durant les seves primeres setmanes de vida. Les colònies que depenen del kril registren taxes de supervivència més baixes entre les cries segons les dades recollides per l'equip de la Universitat de Stony Brook al llarg dels trenta anys d'estudi.

El declivi poblacional documentat a les colònies amb dietes basades en kril confirma la relació entre el gel marí, la dieta i la demografia dels pingüins d'Adelia. Les colònies de l'oest de la península antàrtica, on el gel retrocedeix més ràpidament, mostren els descensos poblacionals més pronunciats de tot el continent.

Els investigadors plantegen ampliar aquesta tècnica satelital per monitoritzar altres colònies i espècies de l'oceà Austral els propers anys. El mètode obre la porta a vigilar foques, altres aus marines i balenes que també depenen del kril, sense necessitat d'organitzar campanyes costoses a una de les regions més remotes del planeta.