El pardal comú, una espècie en declivi a les ciutats espanyoles

Els pardals no són ocells grans ni cridaners. Són discrets, comuns, del munt. Són a la vorera, a la cornisa, al test del veí, i precisament per això ningú no hi repara quan deixen d'estar-hi. Però a Espanya no parlem de milers de pardals que han desaparegut, sinó de milions.

SEO/BirdLife documenta la pèrdua de 7,5 milions de pardals comuns en els últims 25 anys, un descens del 20% des del 1998 que equival a 300.000 exemplars menys cada any.

El pardal comú no figura encara en els catàlegs oficials de espècies amenaçades però els ornitòlegs fa dues dècades que documenten el seu retrocés sistemàtic. L'espècie ha conviscut amb l'ésser humà durant segles i funciona com a un dels bioindicadors més accessibles per mesurar la qualitat ambiental de les ciutats.

La seva presència o absència en un barri reflecteix la disponibilitat de insectes les condicions per criar i el nivell de contaminació de l'entorn. Quan una au tan adaptada als espais habitats retrocedeix a aquest ritme, el problema no és a l'animal.

Per què desapareix el pardal de les ciutats espanyoles

Les causes del descens són múltiples i es reforcen entre si. L'arquitectura moderna ha eliminat els buits i esquerdes de les façanes on aquestes aus construïen els seus nius. Els edificis de formigó llis i les rehabilitacions que segellen juntes i cambres d'aire han esborrat els refugis que el pardal trobava a teulades de teula i parets antigues. L'espècie necessita cavitats per nidificar i les ciutats del segle XXI cada cop n'ofereixen menys.

L'ús massiu de pesticides a parcs i els jardins urbans destrueixen les poblacions d'insectes. Els pollets de pardal necessiten invertebrats de forma exclusiva durant els seus primers dies de vida per desenvolupar-se amb normalitat.

Sense aquesta font de proteïna animal, els adults recorren a restes de pa, brioixeria o aperitius per alimentar les cries. Aquesta dieta deficient provoca desnutrició, anèmia i estrès oxidatiu abans que els pollets abandonin el niu amb taxes de mortalitat elevades.

El declivi del pardal comú a Espanya: causes i conseqüències

La contaminació atmosfèrica deteriora el sistema immunològic de les aus i escurça la seva esperança de vida als nuclis urbans. El soroll constant de les ciutats interfereix en la comunicació entre exemplars i en la detecció de depredadors. L'estrès crònic resultant minva la capacitat reproductiva.

Alguns investigadors apunten també que les radiacions electromagnètiques de la telefonia mòbil alteren l'orientació i els cicles reproductius de l'espècie, encara que aquesta hipòtesi encara no té confirmació científica sòlida.

Les espècies invasores afegeixen un altre factor de pressió. La cotorra argentina disputa amb el pardal els arbres urbans i els recursos alimentaris. L'augment de les poblacions de garses i la proliferació de gats de carrer eleven la mortalitat dels adults de forma constant.

Per què el declivi del pardal a Espanya no és només un problema d'ocells

El pardal no està en perill d'extinció, però el seu retrocés a ciutats i pobles revela un empobriment real de l'ecosistema urbà. Quan els insectes escassegen, els animals que en depenen també retrocedeixen. El descens del pardal és el símptoma més visible d'un procés que afecta moltes altres espècies.

Els experts de SEO/BirdLife assenyalen mesures concretes per frenar la tendència. La instal·lació de caixes niu amb una entrada de 32 mm de diàmetre les menjadores amb llavors de qualitat durant els mesos freds i l'eliminació de pesticides a jardins privats redueixen la mortalitat local de forma directa. Disposar d'aigua neta a un plat pla cada dia cobreix una necessitat bàsica que la ciutat moderna no ofereix.

Les administracions municipals també tenen marge dactuació. Mantenir buits a les rehabilitacions d'edificis incorporar teules niu a noves construccions, prohibir les podes entre març i agost i substituir la gespa artificial per vegetació nativa generen les condicions mínimes que l'espècie necessita per criar amb èxit.