La Salut dels Gossos de Raça Gran: Un Estudi Revela Dades Preocupants

La edat mitjana d'un gos oscil·la entre els 10 i els 13 anys, encara que varia en funció de la mida. Mentre que un Chihuahua pot viure fins a 20 anys, un San Bernardo poques vegades supera els 10 anys. De mitjana, els gossos petits solen viure entre 12 i 16 anys (fins a 20 en alguns casos), els mitjans de 10 a 15 anys, i els grans i gegants de 8 a 12 anys.

Esperança de vida dels gossos segons la seva mida

Els gossos de races petites solen gaudir de la major esperança de vida, situant-se normalment entre els 14 i els 15 anys. En alguns casos, com passa amb el Chihuahua, el Yorkshire Terrier o molts gossos mestissos de mida petita, poden arribar fins i tot als 20 anys.

Aquesta longevitat més gran es relaciona amb un procés d'envelliment més lent i un menor desgast de l'organisme al llarg del temps. A més, en tenir un pes reduït, les seves articulacions suporten menys càrrega, cosa que disminueix el risc de patir problemes com l'osteoartritis o la displàsia de maluc.

Tot i això, no totes les races petites presenten la mateixa esperança de vida. El Bulldog Francès i el Carlí (Pug), per exemple, solen viure entre 10 i 12 anys, ja que la seva anatomia braquicèfala els fa més propensos a patir malalties respiratòries.

Mentrestant, els gossos mitjans tenen una esperança de vida que se situa entre els 10 i els 15 anys, convertint-se en el segon grup més longeu. Algunes races com el Beagle, el Border Collie o el Cocker Spaniel arriben sovint als 14 anys quan reben una alimentació adequada, exercici regular i atenció veterinària.

També destaca el West Highland White Terrier, conegut per la bona salut genètica i l'elevada longevitat. Així mateix, segons estudis realitzats al Regne Unit, les femelles solen viure més temps que els mascles.

Finalment, els gossos de raça gran viuen entre els 8 i els 10 anys. Tot i així, els avenços en medicina veterinària i la millora de l'alimentació han permès que races com el Pastor Alemany puguin superar els 13 anys, cosa poc habitual fa unes dècades. A diferència dels gossos petits, els més grans experimenten un creixement més ràpid i un envelliment més accelerat. A més, el seu elevat pes suposa una càrrega més gran per a les articulacions i els òrgans, augmentant la probabilitat de desenvolupar malalties cardíaques, articulars i altres problemes relacionats amb l'edat.

Investigació del Royal Veterinary College (RVC)

Un estudi desenvolupat pel programa VetCompass del Royal Veterinary College (RVC) conclou que les races gegants no només viuen menys anys que la resta dels gossos, sinó que també pateixen més problemes de salut al llarg de la vida.

Els Riscs per a la Salut dels Gossos de Raça Gran

Per dur a terme la investigació, els experts van analitzar els historials veterinaris anònims de 2,25 milions de gossos atesos a clíniques d'atenció primària del Regne Unit durant 2019, dels quals 28.345 gossos pertanyien a races gegants, definides com aquelles el pes mitjà de les quals supera els 45 quilograms. Posteriorment, van revisar en profunditat els expedients clínics de més de 4.300 exemplars per conèixer les malalties més freqüents i les principals causes de mort.

Els resultats revelen que l'esperança de vida mitjana d'aquests gossos és de 8,9 anys, tot i que algunes races presenten xifres especialment reduïdes, com el mastí tibetà l'esperança de vida del qual amb prou feines arriba als 4,8 anys. A més, l'estudi assenyala que el 73,8% dels gossos gegants va patir almenys un problema de salut durant el període analitzat, davant del 65,8% registrat al conjunt de les races canines. Entre les patologies més comunes destaquen les malalties cutànies, els trastorns musculoesquelètics i les afeccions de l'oïda.

El professor Dan O'Neill, especialista en Epidemiologia d'Animals de Companyia del Royal Veterinary College i autor principal de l'estudi, recorda que el gos domèstic és el mamífer amb més diversitat física del món a causa de segles de selecció genètica realitzada per l'ésser humà. Tot i això, considera que els resultats obtinguts conviden a reflexionar sobre les conseqüències d'afavorir mides corporals extremes.

El càncer, principal causa de mort

L'estudi també confirma que el càncer constitueix la principal causa de mort a les races gegants. Aquesta conclusió coincideix amb una altra investigació realitzada per la Universitat d'Adelaida, a Austràlia, i publicada a la revista The American Naturalist. Els investigadors van observar que els gossos més grans presenten una major predisposició a desenvolupar diferents tipus de càncer a causa de la selecció genètica.

Jack da Silva, investigador de la Universitat d'Adelaida i coautor de l'estudi explica que la ràpida evolució cap a gossos cada vegada més grans no ha permès desenvolupar mecanismes biològics prou eficaços per protegir l'organisme davant del càncer. Segons la seva hipòtesi, gran part dels recursos del cos es destinen al creixement, reduint la capacitat de reparació cel·lular i de defensa davant de determinades malalties.

En conjunt, ambdues investigacions conclouen la cerca d'exemplars de grans dimensions mitjançant la cria selectiva podria haver tingut conseqüències negatives per a la salut i l'esperança de vida.