Com identificar i controlar les formigues al jardí

Els monticles de sorra al jardí poden semblar insignificants, però en la majoria de casos són un senyal del que està passant sota la superfície. Segons els experts, un dels motius més habituals és la presència de formigues. Si bé aquests insectes compleixen un paper molt important en l'equilibri de l'ecosistema, es poden convertir en un problema quan la població augmenta dràsticament d'un dia per l'altre i estableix colònies a prop de la gespa o de les plantes.

El primer i més important és identificar l'origen dels monticles s, ja que no sempre indiquen una plaga ni requereixen tractaments agressius. De vegades formen part del funcionament natural del sòl i, lluny de ser perjudicials, poden ajudar a millorar la seva ventilació. Tot i això, quan les formigues proliferen en excés o comencen a afectar l'estat de les plantes, és moment d'actuar.

Per què apareixen monticles de sorra al jardí?

Les formigues construeixen galeries subterrànies que poden assolir diversos nivells de profunditat. Per això, extreuen terra i sorra, que dipositen al voltant de l'entrada del formiguer formant característics monticles. En funció de la mida de la colònia i del tipus de sòl, la mida d'aquests monticles pot variar des de només uns centímetres fins a estructures molt més grans. Cal assenyalar que l'augment de les temperatures afavoreix l'activitat de les colònies, per això aquest fenomen es dóna especialment a la primavera i l'estiu.

Ara bé, un dels errors més freqüents consisteix a assumir que qualsevol acumulació de terra al jardí correspon a un formiguer. No obstant això, hi ha altres possibles causes: escarabats, cucs, petits rosegadors i fins i tot moviments naturals del terreny. Per això, abans d'aplicar qualsevol tractament convé observar si hi ha activitat de formigues entrant i sortint del monticle.

Com identificar un formiguer

Hi ha diversos indicis que ajuden a confirmar que el monticle pertany a una colònia de formigues. Entre ells destaquen: petit orifici central senders visibles entre el formiguer i fonts d'aliment, aparició de diversos monticles propers i moviment constant de formigues. Però, realment aquests insectes són perjudicials per al jardí? No hi ha una resposta universal a aquesta qüestió, ja que depèn tant de la quantitat com de l'espècie.

Com les formigues afecten el jardí i com prendre mesures per controlar-les

En molts casos les formigues resulten beneficioses, ja que ajuden a descompondre matèria orgànica remouen el sòl i afavoreixen la circulació de l'aire entre les arrels. A més a més, formen part de la cadena alimentària i contribueixen a l'equilibri natural de l'ecosistema. No obstant això, quan les colònies augmenten de forma excessiva poden afeblir la gespa en remoure contínuament la terra, afavorir la presència de pugons i desplaçar la terra al voltant d'arrels joves.

Evitar l'aparició de nous formiguers al jardí sol ser una tasca més senzilla que intentar eliminar una colònia que ja s'ha instal·lat sota terra. Un dels primers passos és conservar la gespa en bon estat mitjançant un reg equilibrat, una sega adequada i una correcta fertilització. Així mateix, és fonamental retirar fulles seques, branques, restes de poda i altres residus vegetals que poden servir com a refugi. Finalment, detectar a temps la presència de pugons o altres plagues ajuda a evitar que les formigues acudeixin atretes per les substàncies ensucrades que produeixen aquests insectes.

Formigues i pugons

Les formigues i els pugons solen establir relacions mutualistes en què les dues espècies obtenen beneficis de la seva interacció. Tot i això, un nou estudi multidisciplinari desenvolupat a Espanya, amb la participació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha revelat que, juntament amb aquesta cooperació tradicional, també es pot donar una relació diferent en què el pugó obté avantatges a costa de la formiga, arribant fins i tot a causar-li possibles efectes perjudicials. Els resultats d'aquesta investigació han estat publicats a la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).

«En la simbiosi entre formiga i pugó, el pugó rep cures i protecció de la formiga que, alhora, es veu recompensada amb la melassa que excreta el pugó. En aquest estudi hem vist que alguns individus del pugó Paracletus cimiformis imiten les substàncies emeses per les larves de la formiga Tetramorium, de manera que les formigues creuen que són les seves cries i els transporten fins a les càmeres guarderia. Un cop allà, el pugó succiona l'hemolinfa, l'equivalent a la sang als artròpodes, de les larves de formiga», explica la investigadora del CSIC Carme Quero, de l'Institut de Química Avançada de Catalunya.

Aquesta és la primavera vegada en què es documenta una relació d'aquestes característiques entre formigues i àfids (pulgons), en què el comportament agressiu d'alguns pugons cap a les formigues conviu amb la relació tradicional de benefici mutu entre les dues espècies. Els investigadors van comprovar que els pugons de forma arrodonida mantenen la interacció convencional, favorable per als dos organismes, mentre que els exemplars de cos aplanat són els que presenten la conducta agressiva observada davant de les formigues.