La visió canina: com veuen els gossos el món

Els ulls dels gossos i els de les persones allotgen cèl·lules especialitzades anomenades cons, encarregades de captar la llum i permetre la percepció dels colors. Els gossos tenen menys cons que els éssers humans, per la qual cosa la seva visió cromàtica és menys intensa i variada que la nostra. Tot i això, la capacitat de distingir colors no depèn únicament del nombre de cons, sinó també de l'existència de diferents tipus de cèl·lules, cadascuna sensible a determinades longituds d'ona de la llum.

Una investigació duta a terme pel científic Jay Neitz, de la Universitat de Califòrnia va concloure que els gossos són capaços de percebre els colors, encara que de forma molt més limitada que els humans. Per la seva banda, el psicòleg Stanley Coren en un article publicat a Psychology Todayexplica que «muites persones han malinterpretat que els gossos són daltònics i pensen que només veuen en escales de gris. La veritat és que sí que veuen colors, però els colors que veuen no són tan vívids ni variats com els que veuen els humans».

Com veuen realment els gossos?

La visió dels gossos és diferent de la dels éssers humans, encara que és un error pensar que només poden veure en blanc i negre. En realitat, són capaços de distingir alguns colors però la seva percepció cromàtica és més limitada a causa de l'estructura dels seus ulls. Mentre que els humans percebem una àmplia gamma de colors que va des del vermell fins al violeta, els gossos presenten una visió dicromàtica, cosa que significa que distingeixen principalment els tons blaus i grocs. En canvi, colors com el vermell, el taronja i el verd solen percebre'ls com a diferents tonalitats de marró o gris.

Aquesta diferència és perquè la retina dels gossos té dos tipus de cèl·lules con responsables de la percepció del color, mentre que la retina humana compta amb tres. Gràcies a diversos estudis, en què es va entrenar gossos per identificar discos de diferents colors, els investigadors van comprovar que aquests animals només diferenciaven amb claredat els colors blau i groc, mentre que confonien la resta de tonalitats.

A més de distingir menys colors, els gossos presenten una agudesa visual inferior a la de les persones. Els objectes situats a certa distància els perceben amb menor nitidesa, per la qual cosa necessiten trobar-se molt més a prop per observar-los amb claredat. Tanmateix, aquesta limitació gairebé no influeix en la seva vida diària, ja que depenen principalment de l'olfacte i de l'oïda per orientar-se o reconèixer altres individus.

Com funciona la visió canina en la pràctica

Ara bé, no totes les races tenen la mateixa capacitat visual. Algunes, com els llebrers han estat seleccionades durant generacions pel seu excel·lent sentit de la vista i la seva habilitat per detectar objectes en moviment a grans distàncies. En canvi, altres races, com els bulldogs, no tenen aquest sentit especialment desenvolupat a causa de les característiques pròpies de la seva anatomia i de la funció per a la qual van ser criades.

Un dels avantatges més grans de la visió canina és la seva capacitat per desenvolupar-se en condicions de poca il·luminació. La retina dels gossos conté una major quantitat de bastonets, cèl·lules especialitzades a captar la llum quan aquesta és escassa. A més, compten amb una estructura anomenada tapetum lucidum, una capa reflectant situada a la part posterior de l'ull que actua com un mirall i aprofita al màxim la llum disponible. Gràcies a aquesta adaptació, els gossos poden veure molt millor que nosaltres a la nit.

La resta de sentits

El olfacte és, sens dubte, el sentit més desenvolupat dels gossos. Gràcies a l'enorme quantitat de receptors olfactius que tenen al nas, són capaços de detectar olors a grans distàncies i fins i tot percebre substàncies que passen desapercebudes per a nosaltres. Entre elles hi ha l'adrenalina que alliberem quan sentim por o nerviosisme. Per això, un gos pot interpretar amb facilitat el nostre estat emocional i reaccionar en conseqüència.

El oïda és el segon sentit més desenvolupat. La capacitat auditiva dels gossos supera àmpliament la dels éssers humans, ja que poden escoltar sons de freqüències molt més altes, inclosos els coneguts com a ultrasons. A més, les seves orelles tenen una gran mobilitat, cosa que els permet orientar-les cap al lloc del qual procedeix un soroll i localitzar-lo amb gran precisió. També detecten amb més facilitat els objectes que es troben en moviment.

Pel que fa al sentit del tacte aquest es troba distribuït per tota la pell, encara que la màxima sensibilitat es troba a la zona de la boca i el musell. Els gossos de pèl curt solen percebre amb més intensitat les carícies que aquells amb un pelatge molt abundant, ja que els cabells actua com una lleugera barrera.

En relació amb el gust aquest sentit es localitza principalment en la llengua, encara que també existeixen papil·les gustatives al paladar i la faringe. Igual que els humans, són capaços de diferenciar sabors dolços, salats, amargs i àcids.