El gavial del Ganges, un rèptil únic i amenaçat

A les riberes dels rius de Pakistan, Índia i Nepal n'habita una espècie que recorda un cocodril. Aquest animal viu en sistemes fluvials de corrent tranquil i vores sorrenques, on alterna llargs períodes submergit amb moments de descans al sol. La supervivència depèn d'ecosistemes d'aigua dolça ben conservats, cada cop més fragmentats per l'activitat humana.

Es tracta del gavial del Ganges (Gavialis gangeticus), un rèptil de fesomia sorprenent que avui està en perill crític d'extinció. A primera vista recorda un cocodril comú, però en realitat és una de les espècies més rares i vulnerables del planeta.

El gavial del Ganges: el rèptil més rar i amenaçat que sembla un simple cocodril

La família dels gaviàlids es distingeix dels cocodrils i caimans tradicionals per una característica física radical: un musell extremadament llarg i prim.

Aquesta adaptació evolutiva té una explicació funcional. Segons el naturalista britànic Maurice Burton, la seva forma permet un desplaçament hidrodinàmic superior a l'aigua ja que «és més fàcil moure un bastó que una taula gruixuda», segons declaracions recollides pel MNCN-CSIC.

Aquesta estructura li impedeix al gavial caçar preses de grans dimensions de manera que la seva dieta és gairebé exclusivament piscívora. Les seves prop de cent dents fins i esmolades actuen com a autèntics arpons destinats a capturar peixos amb gran precisió.

Un altre tret fascinant és el dimorfisme sexual. Els mascles adults desenvolupen una protuberància bulbosa a la punta del musell. D'altra banda, malgrat la seva aparença, és un dels rèptils més grans del món.

El 1924 es va registrar a Bihar un exemplar que va assolir els set metres de longitud i va superar els 900 quilograms, dimensions només superades pel cocodril marí.

Gavial del Ganges: hàbitat, característiques i curiositats d'aquest rèptil

L'hàbitat d'aquest rèptil extraordinari es concentra als grans cursos de l'Indus, el Ganges i el Brahmaputra així com en els seus afluents. Al Nepal, el seu darrer refugi es troba a la regió del Terai, una franja de selves i aiguamolls situada als peus de l'Himàlaia i marcada per les intenses pluges del monsó.

En aquest entorn biodivers conviu amb espècies tan singulars com el dofí del Ganges (Platanista gangètica), amb què comparteix una curiosa similitud en la forma de les mandíbules a causa de la convergència evolutiva per a la captura de peixos.

Així mateix, a parcs com el de Chitwan comparteix territori amb el cocodril dels aiguamolls. A diferència d'aquest últim, més robust i agressiu, el gavial evita l'enfrontament directe i utilitza vocalitzacions específiques per intimidar els seus competidors quan escassegen els recursos.

Per què el gavial del Ganges està en perill d'extinció i què n'amenaça la supervivència

La situació actual del gavial és crítica. S'estima que amb prou feines sobreviu un centenar d'exemplars reproductors al Nepal cosa que evidencia la seva extrema vulnerabilitat. A més, està en perill crític d'extinció segons la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

Entre les principals amenaces destaquen la caça furtiva, la degradació del seu hàbitat, l'alteració dels cursos fluvials i la competència directa amb els pescadors locals per l'aliment.

Per revertir aquesta tendència, s'han impulsat diverses iniciatives de conservació, com el Centre de Reproducció i Rescat de Chitwan, emmarcat al Projecte Gharial.

En aquestes instal·lacions es recullen ous de nius salvatges per protegir les cries durant els seus primers mesos de vida i alliberar-les posteriorment al sistema fluvial Rapti-Narayani.

Tot i això, els experts adverteixen que aquestes mesures resultaran insuficients si no es frenen lexpansió agrícola i la contaminació de les riberes.