L'eucaliptus, un arbre invasor que amenaça la biodiversitat

Quan es pensa en plantar arbres el consens general és que és bo i que afegir més vegetació a un ecosistema sempre millora l'entorn. Però no tots els casos són iguals ni tenen el mateix efecte sobre la fauna local, i l'exemple més gran és aquest arbre invasor.

Als anys seixanta, els responsables forestals van pensar que el eucaliptus era la solució per repoblar i proveir la indústria paperer a. La realitat és que dècades després aquesta espècie, que ja cobreix el 30% de la superfície forestal de Galícia, acaba amb l'avifauna local i amb la biodiversitat dels boscos del nord-oest peninsular.

Aquest és l'arbre invasor que acaba amb l'avifauna local

Un estudi de la Universitat de Santiago de Compostel·la i el CSIC, publicat a la revista Forest Ecology and Managementconfirma que les plantacions d'eucaliptus tenen moltes menys espècies i exemplars d'aus que els boscos nadius.

Els investigadors Fernando García-Fernández, María Vidal i Jesús Domínguez, juntament amb Adrián Regos de la Missió Biològica de Galícia del CSIC, van comparar 240 pegats de bosc autòcton i eucaliptal al Parc Natural de les Fragues de l'Eume.

L'eucaliptus va arribar a Espanya al segle XIX però la seva explotació a gran escala es va disparar al segle XX per abastir la indústria paperera. Avui cobreix més del 30% de la superfície forestal de Galícia i ha transformat el paisatge en allò que la ciència denomina un «desert verd»: una massa vegetal que sembla un bosc però no ho és. Sota la seva coberta no nien ocells, no creix sotabosc i no prosperen els insectes que alimenten la fauna local.

El mecanisme és l'al·lelopatia. L'eucaliptus allibera substàncies químiques que impedeixen el creixement d'altres plantes sota la copa el que elimina els arbustos autòctons i redueix dràsticament les poblacions de insectes. Sense insectes no hi ha aliment per a les aus insectívores.

A això s'hi afegeix que els eucaliptus es talen en cicles d'entre 10 i 15 anys, cosa que impedeix que els arbres envelleixin i formin les cavitats naturals que necessiten moltes espècies per nidificar.

El comitè científic del Ministeri per a la Transició Ecològica va recomanar incloure l'eucaliptus al Catàleg d'Espècies Exòtiques Invasores el 2017. La proposta va ser rebutjada pel pes econòmic del sector forestal. Galícia i el País Basc han aplicat moratòries temporals a noves plantacions, però l?espècie segueix en expansió.

Quines són les principals espècies que desapareixen per l'eucaliptus

Les aus forestals insectívores són les més afectades. Sense sotabosc ni insectes autòctons, espècies com el mite comú, el reietó senzill, el carboner palustre, el raspinell euroasiàtic i el pinsà vulgar perden la font d'aliment i abandonen les zones d'eucaliptal.

Les aus que nidifiquen en buits també pateixen l'impacte. El bec picapinos, el picot reial i el grimpador blau necessiten arbres vells amb cavitats naturals per construir els seus nius. Els eucaliptus, talats abans de madurar, mai no desenvolupen aquestes estructures.

El dany s'estén a més al medi aquàtic. Les fulles seques de l'eucaliptus cauen als rius i alliberen olis i compostos tòxics que alteren la cadena alimentària fluvial. El tritó palmejat i les larves de tricòpters i efímeres, base alimentària dels peixos de riu, pateixen efectes directes per aquesta toxicitat.

Els investigadors de la USC i el CSIC proposen incorporar franges de vegetació lliure d'eucaliptus dins de les plantacions perquè la flora autòctona es pugui recuperar i les aus insectívores tornin a controlar les plagues de forma natural.